enconstantevolucio

La felicitat: Un dret, una meta o un simple somni?

2009-09-19T07:48:00.000-07:00

"Cuéntame, cómo te ha ido, si has conocido la felicidad" deia la tornada d'una popular cançó de principis dels anys setanta. És en aquesta època quan es comença a parlar de la felicitat com a meta que dóna sentit a la vida. No s'utilitza tant la volença i el dret de l'ésser humà a la felicitat com a premi a una ferma tenacitat o a les bones obres realitzades, sinó com la gairebé obligatorietat de ser feliç, de viure en un estat agradable permanent. No reflexionarem aquí sobre qüestions conceptuals elevades, d'índole filosòfica o ètica. Partim, simplement, d'un principi: tenim dret a ser feliços i el deure, com a persones intel·ligents, sensibles i sociables que som, de portar la nostra vida per un camí que ens ofereixi més satisfaccions que disgustos.

Però la felicitat, com estat objectiu de vida, no existeix. És abstracta, subjectiva i personal, si bé en la nostra civilització occidental podem enumerar uns elements bàsics que es requereixen per ser feliç: bona salut, una feina satisfactòria, una vida amorosa rica, afectiva i familiar, amics que ens "omplin", temps i possibilitats per desenvolupar les nostres aficions, bona situació econòmica, benestar psicològic i emocional... I independentment que també ens agradi que als altres les coses els vagin bé, especialment als nostres éssers estimats, percebre que ens aprecien com a persones, en resum, que ens estimen, ens respecten i ens comprenen, ajuda molt a fer que ens sentim feliços. El que varia, sens dubte, és la importància que cada un de nosaltres concedim a aquests apartats.

Una recerca inútil

Hi ha persones que malgasten les seves vides en una recerca constant i estèril de la felicitat com estat gairebé permanent, amb la il·lusió quimèrica que algun dia la trobaran. Però la felicitat és, normalment, una situació passatgera que s'escapoleix a la mínima sense avisar. Dominats per aquest objectiu de la felicitat absoluta i permanent, algunes persones, malgrat que tenen motius reals per sentir-se raonablement bé, entenen que han de millorar la seva situació perquè viuen en la convicció que hi ha un estadi superior, més intens i satisfactori, que altres individus han assolit. Però, una vegada més, la comparació amb els altres, lluny d'oferir-nos res de bo, tendeix a sumir-nos en la insatisfacció. En última instància, l'alternativa és ser conformistes o ambiciosos, i com gairebé sempre, el raonable es troba en el terme mig. No hem de deixar de lluitar per millorar el nostre benestar, ja sigui material o emocional, però hem de saber apreciar el que ja s'ha aconseguit.

Els especialistes asseguren que conscientment o inconscientment percebem que en algun moment de la nostra vida hem assolit aquest estat que associem a la felicitat i que volem tornar-lo a reviure. La teoria de la psicoanàlisi, per exemple, indica que aquest gran moment està relacionat amb la satisfacció que sentim quan, en tenir gana per primera vegada, la llet materna ens va satisfer. Segons aquest corrent psicològic, coneguda aquesta vivència de plenitud anhelem reproduir-la la resta de la nostra vida. Una altra explicació, més espiritual que científica, és que portem gravat en el nostre codi genètic una certa idea del paradís. Sigui quina sigui l'argumentació a què ens acollim, busquem una cosa que en un determinat moment hem experimentat però que no coneixem del tot.

En resum, el que convé és deixar de buscar aquest impossible idealitzat perquè no el trobarem. La felicitat no és el resultat d'una recerca ni, encara menys, de l'atzar.

Meta o entelèquia?

Ser feliç no és una entelèquia, una creació intel·lectual o cultural amb un referent objectiu difícil. És una aspiració inherent a l'ésser humà, que cada persona ha de treballar i cultivar individualment. És un dret i, en certa manera, un deure de cada un de nosaltres. Perquè ser infeliç equival a viure contranatura. Però ser feliç no és gaudir d'una alegria constant, sinó percebre'ns involucrats en cada detall de les nostres vides, connectats amb l'emoció que ens suscita cada moment, prestant atenció al que ens passa i donant resposta a la situació, sintonitzant amb el que ens envolta. En altres paraules, viure i gaudir el moment present.

Així, hauríem de saltar a un altre estadi, passar a parlar de moments feliços, d'instants de plaer, benestar, alegria, satisfacció amb un mateix, per algun èxit aconseguit després de l'esforç previ realitzat. I és que els millors moments de la nostra vida no són forçosament els receptius o relaxats. Solen arribar quan ment i cos a l'uníson arriben al seu límit d'esforç per aconseguir una cosa que valorem molt. Un moment feliç, una experiència òptima, és una cosa que fem que ens passi. Els autèntics instants de goig, rics en serenitat i pau interior, no es deuen normalment a esdeveniments externs. La vida és llarga, complexa i diversa i hi tenen lloc moments de fastig, mal humor, preocupació, dolor, amor, alegria, plaer, goig... una llista interminable de sensacions, sentiments i emocions. Oblidem-nos de la felicitat abstracte i concretem-la en el seu instant. Ara bé, aconseguir assaborir-la depèn, com vèiem anteriorment, de la nostra actitud davant la vida.

Siguem positius

Les persones amb una actitud positiva davant la vida sofreixen i pateixen les vicissituds desagradables dels qui mostren una actitud negativa, però amb la diferència que els primers actuen eficaçment en la resolució dels seus problemes mentre que els segons es complanyen i es bloquegen.

És precisament aquesta actitud positiva la que fa que un esdeveniment negatiu no ens impedeixi de viure amb plenitud. Les preocupacions, el mal humor, la ràbia, les malalties pròpies o dels nostres éssers estimats, els problemes econòmics, la fatiga, les frustracions vocacionals, els conflictes amb la parella o amb els fills o amb la gent que s'entesta a amargar-nos la vida, sempre hi seran. Però si actuem amb un esperit positiu, podrem pensar i buscar solucions amb més probabilitats d'èxit. En definitiva, se suporta molt millor el conflicte.

Les dificultats existeixen i aquesta societat tan competitiva en què vivim ens convida permanentment a posar més alt el llistó de l'exigència i indirectament a no sentir-nos feliços, encara que paradoxalment gairebé se'ns obligui a ser-ho, sempre que no vulguem situar-nos en aquest nínxol de marginació que ocupen els "fracassats". Una actitud positiva no és sinònim de felicitat, sinó d'execució eficaç: vivim els moments de malestar sense desesperar-nos, sense culpar-nos ni culpar els altres i, sobretot, sense paralitzar-nos.

Aquesta actitud positiva ens ajuda també a gaudir dels moments feliços i a obrir-nos al món que ens envolta, promou l'escolta activa i participativa. I ens anima a la disposició a compartir des de la vulnerabilitat, a acceptar el risc i a sentir i estimar. Si haguéssim d'associar aquests moments feliços amb alguna emoció específica, seria amb la passió. Entesa com apassionar-se amb les coses que fem i vivim, sentir-les com a creació pròpia, valorar-les i enorgullir-nos-en.

Revista consumer

2009-05-24T14:45:00.000-07:00

Respetar las opciones del otro es una de las mayores virtudes que un ser humano puede tener. Las personas son diferentes, actúan diferente y piensan diferente. No juzgue... solamente COMPRENDA.

by mosko

No deixis que la ment et torni boig

2009-04-15T09:41:00.000-07:00

Cada vegada crec més en l'estudi de la psicologia per tal de crear publicitat eficient davant la gran diversitat actual de persones, pensaments, maneres de ser i de fer. Una companya em va recomanar un article, "No dejes que la mente te vuelva loco", i aquí us en deixo una petita reflexió. No parla de la publicitat, sino de com funciona la nostra ment i en publicitat la ment, les percepcions, el que ens passa pel cap importa molt.

Crec que hi ha moltes maneres de pensar, tantes com individus existeixen i aquestes marquen la manera de ser i de fer cada persona, d’aquí prové la singularitat que ens caracteritza a tots com a subjectes. Aquests pensaments provenen de la ment, del cervell, d’aquesta màquina que mai para de funcionar i que emet vibracions fins i tot de manera inconscient.

És cert que existeix un afany per pensar-ho tot, per qüestionar-nos-ho tot i sembla que si no ho fem no tenim opinió, no tenim interès, ignorem el que ens envolta, però crec que no és bo pensar-ho tot o pensar-ho tant. No és bo donar tombs cíclics a alguna cosa que ens preocupa perquè si seguim la trajectòria d’un cercle sempre ens durà al mateix lloc i no solucionarem res. Amb això no vull dir que s’hagin d’evitar els problemes o les situacions poc plaents, el contrari, se’ls ha de fer front i sovint és difícil no pensar-hi, però hem de fer-ho de manera pràctica, hem de buscar un final, una solució, una acceptació. Creem el que creiem, per tant, per solucionar el que ens preocupa és important tenir bons pensaments recolzats en valors sòlids.

El que fem, pensem o sentim és producte del nostre passat. Som bàsicament memòria, però cadascú construeix la seva realitat en cada moment, en cada dia i els pensaments ens ajuden a crear-la a la nostra manera. Moltes persones afirmen que tant sols pensem amb el cap, però jo sóc de les persones que creuen que també es pot pensar amb el cor. Parlar ara d’això potser és obrir un altre debat, així doncs, que cadascú pensi el que vulgui de la manera que vulgui. No hi ha res més lliure que el pensament.

èlia

Publicidad Creativa

2009-01-12T03:09:00.000-08:00

Amb aquesta entrada us volia recomanar un llibre que m'ha arribat a les mans i que trobo molt interessant. T'ajuda a trobar idees productives quan estas saturat i hi surten idees i tècniques de les millors campanyes internacionals.

Publicidad creativa de Mario Pricken, ed. GG

ara o mai

2008-11-17T08:40:00.000-08:00

Deixa que la teva ment voli, i a més, deixa que el teu cor voli més alt que la teva ment. Deixa lliure els teus pensaments, però també els teus sentiments. No et deixis amarrar per res, no ets cap vaixell, no busques un port ni un destí. Simplement navega pel mar lliure, igual com ho fan les gavines. Només busca la sorra quan tu vulguis alguna cosa, no quan la resta et vulgui a tu. No deixis que ningú et prengui aquesta llibertat que tant t’ha costat de trobar.
Vola lliure pel cel, deixa’t portar pel suau vent, per les fredes ones. Deixa que sigui el sol qui t’il·lumini en els llargs dies i la lluna la que et guardi en la foscor de la nit. Creix lliure com les flors a la muntanya, com els peixos als rius, com les aus al cel. Deixa que l’aigua cristal·lina brolli dels teus ulls, així es refrescaran les teves galtes. Deixa que la teva boca sigui font de vers, així els teus llavis es mullaran. Camina lentament, aquesta és la teva vida, no es repetirà. Gaudeix d’allò que vas deixant al darrere i allò que et ve al davant.
Aquí tot val, cada hora, cada minut, cada segon, no els deixis passar tan fàcilment perquè no tornaran. En aquest viatge tu ets el principal protagonista, no vulguis treure't importància, tu escrius el teu camí, tu tries les teves passes. Si caus, tu ets el que s’alça. No et deixes ofegar en un mar sense aigua, ni en un port sense vaixells.

è

Tenen espais en comú l’art i el disseny multimèdia?

2008-10-12T05:07:00.000-07:00

No sé si amb els meus arguments seré capaç de resoldre els eterns debats sobre si l’art i el disseny comparteixen espais, però crec que el mateix Pablo Picasso tenia raó quan diferenciava ambdós àmbits afirmant que “un artista és qui ven el que pinta i un pintor és qui pinta el que ven”. Seguint aquesta idea, un dissenyador, ja sigui gràfic, industrial o d’indumentària, crea allò que sap que vendrà i es limita tant sols a cobrir les necessitats de la gent. Soluciona problemes. En canvi, un artista no es conforma al món, sinó que se li oposa.

Es pot dir que el que uneix art i disseny és la voluntat de comunicar quelcom i la creació de peces, però no la finalitat d’aquestes ni el seu procés d’elaboració. D’aquesta manera crec que tant un disseny interactiu d’un web, com una pintura a l’oli considerada una obra d’art poden tenir coses amb comú. Les dues peces estan creades a partir de formes i volen transmetre alguna cosa. És en aquest punt on crec que conflueixen les línies que defineixen art i disseny, però després aquestes es separen seguint camins paral·lels. La finalitat del disseny multimèdia ha de ser la funcionalitat d’una pàgina web i cridar l’atenció dels internautes, en canvi, una obra d’art mostra la posició o pensament del seu autor, sense cap finalitat concreta. Un altre tret que els diferencia és el suport. La veritat és que es fa difícil concebre una obra d’art per ordenador, en canvi, el disseny es crea íntegrament amb ordenadors i màquines.

Crec que en part es vincula l’art amb el disseny perquè moltes vegades als dissenyadors se’ls tracta “d’artistes” després d’haver fet un gran disseny. O davant un bon grafisme es recorre a l’expressió “això és una obra d’art”. Això ocorre (encara que també passi en altres àmbits), perquè al trobar-nos dins un món “lliure i creatiu” la gent relaciona i confon amb facilitat l’art i el disseny.

Davant aquesta situació el dissenyador es pot sentir afalagat perquè sap que no és el mateix ser el que és, un dissenyador, que ser un artista. I amb això no vull banalitzar la tasca d’un dissenyador, de fet jo ho sóc, tant sols vull reconèixer que el disseny és un ofici i que les seves peces no són obres d’art.

M’agradaria aprofitar aquest blog per mostrar el que fins ara he anat creant com a dissenyadora. Fins aviat.

bells of freedom

2008-09-30T04:56:00.000-07:00

video clip inspirat en els atemptats de 11 de setembre de 2001.

2008-09-26T08:49:00.000-07:00

uola bloggers!!

Avui, amb aquesta entrada, m'inicio en aquest món dels blogs. I perquè us preguntareu? Per quins motius i amb quines finalitats??
Doncs el nom del blog us en pot donar alguna pista! moltes vegades no en som conscinets, però sempre estem en constant evolució i més si parlem de termes relacionats amb la informàtica i les TIC. Sovint hem d'adaptar-nos a canvis, nous formats, etc. perquè la societat ho demana.
En el meu cas ha estat el professor de disseny multimèdia qui ha proposat obrir un blog i aprendre'n el seu funcionament. A partir d'aquí esperaré les pròximes classes.

Qui vulgui seguir la meva constant evolució el convido a seguir visitant aquest nou espai!

èlia